POR, QUALITAT O DEFECTE

Totes les persones sentim por, és una qualitat del ésser humà, la por pot ser d'ajuda en certs moments de la nostra vida, sempre i quan no deixem que  ens paralitzi i ens impedeixi avançar.

Qui no ha sentit a dir alguna vegada "els valents no tenen por", ¡MENTIDA! Tots tenim pors, si no seríem màquines, la diferencia entre el valent i el covard, és que el valent segueix endavant malgrat la por,  la utilitza com a trampolí per  aconseguir els seus objectius.

El covard es paralitza, es bloqueja i això li impedeix viure plenament.

Tots els éssers humans sense excepció tenim les dues qualitats, el valor i la por, sempre podem escollir quina de les dues volem que guanyi.

La por mutila, paralitza i destrueix, el valor també destrueix, però destrueix aquella part covarda que no ens deixa avançar, per donar pas al nostre jo valent que tots portem dins.

La por no desapareix, de fet no ha de desaparèixer, és el nostre sistema de defensa, però no hem de donar-li  força, l'escoltem i valorem la seva opinió, res més.

La por només existeix a la teva ment, i la ment no és res més que un conjunt de condicionaments rebuts d'altres.

Quan naixem som éssers purs, innocents, naixem sense pors, aquestes pors es van adquirint al llarg de la nostra vida, per experiències que ens han fet mal i no hem sabut gestionar, per persones més pròximes a nosaltres que ens les han transmès, por a l'amor, als estranys, a no tenir suficient, a arriscar-te... Aquestes són les seves pors no les teves, no podem viure la nostra vida basant-nos en les experiències d'altres persones, les podem tenir en conta, valorar-les però sense deixar que ens impedeixin viure plenament, com hem de créixer com a persones si no vivim?

Tampoc podem aturar la nostra vida per vivències "negatives", la vida no s'atura i continua sense tu, si tu no aprofites l'ocasió ho farà un altre i tu et quedaràs d'espectador, lamentant-te per no ser capaç d'agafar a la teva por de la mà i dir-li         "vinga  col·lega, no n'hi ha per tant, mira com ho faig?" i potser t'equivocaràs, però mes t'equivocarás si no fas RES, perquè a les hores li estaràs donant la raó a la teva por, la faràs més forta.

No vegis a la teva por com al teu enemic, és la teva aliada, però qui mana ets TU, TU ets el jefe, TU ets qui decideix quan arriscar-se, no la teva por, si deixes que ella mani, mai faràs res, sempre trobarà excuses per a no arriscar-se, sempre et dirà COMPTE!! Sempre es posarà en la pitjor situació, t'espantarà, el no fer no és mai la resposta.

Tinc por, a les hores què faig?

Accepta-la, forma part de tu, és teva no la rebutgis, no t'enfadis amb ella, tracta-la amb tendresa i es calmarà.

La teva por no és res més que el teu nen interior espantat, si un nen petit està espantat el renyes? el crides i t'enfades amb ell perquè està espantat? o potser l'abraces i intentes calmar-lo?

Pregunta't de que tens por?

Que és el pitjor que podria passar?

Intenta esbrinar d'on prové aquella por, és teva? son experiències ja viscudes? intenta buscar l'arrel d'aquella por i t'adonaràs que moltes vegades és mes la por que tenim pel que ens imaginem que podria passar, del que en realitat és.